Esdeveniments en estèreo

Malauradament no he pogut assistir a l’edició 2009 del Drac Novell, ja que la grip té molt mala llet i m’ha enxampat al pitjor moment possible. No obstant, i mirant la part asolellada del núvol, treballant des de casa he pogut seguir l’Eventoblog 2009 molt de prop. Perquè sí, és possible seguir una conferència que es realitza a l’altra punta del nostre país, a Sevilla. Vaig seguir amb especial interès la de David Karp, fundador de tumblr.

S’ha establert un hashtag específic, #ebe09, que poden integrar els assistents als seus tweets per indicar que estan relacionats amb l’esdeveniment. Sembla que a la sala on es realitzen les conferències hi ha pantalles dedicades a mostrar els tweets actualitzats i fomentar el diàleg entorn al que estan exposant els ponents.

Com tot en aquesta vida, això té el seu costat negatiu i el seu costat positiu. Cal dir que molts dels tweets son buits de significat, irrelevants, o simplement anecdòtics. També que hi ha un volum gens menyspreable de tweets per minut, i que es fa impossible llegir-los tots amb atenció. Per l’altra banda, és gairebé increïble l’abast al qual poden aspirar esdeveniments d’aquest tipus. Fins fa ben poc, només arribaven als que hi estaven físicament presents, però ara estan oberts a qui hi vulgui estar. Una autèntica revolució.

Per acabar, em quedo amb un comentari de Yolanda Ruiz, una assistent que afirma que ara, per lligar, es pregunta ¿estudias o blogueas?

Hi ha algú allà fora?

“Internet està ple de soroll“, “tothom pot parlar però potser ningú escolta” són comentaris que he sentit recentment sobre aquest món virtual en el que estem tots immersos. I és cert que la quantitat de bits que composen això que en diem la xarxa creix exponencialment, i que la quantitat de continguts que entre tots som capaços de crear creix cada dia. Per tant, es fàcil pensar que el que diem no té cap importància, que ningú s’ho llegirà mai o que no tindrà cap tipus de ressó.

Tot i així, estic segura que les empreses monitoritzen què se’n diu a Internet, i que tenen més visió de futur responen als usuaris agraviats que airegen les seves queixes tant a blogs com a serveis de microblogging. La companyia aèria JetBlue, per exemple, mitjançant el seu compte a Twitter, @jetblue, realitza cerques per poder respondre als usuaris que desitgen més informació sobre cancel·lacions, preus, o qualsevol temàtica relacionada amb l’aerolínia. Altres empreses que utilitzen aquest servei de microblogging són Dell (un cas d’èxit digne d’estudi) o Ford amb Scott Monty (un superheroi de les xarxes socials).

Però és innegable que queda molt terreny per avançar. Molts comptes de twitter o pàgines de facebook són simples espais per publicar les notes de premsa. El Gabinet de Premsa de la Moncloa n’és un exemple. Les seves actualitzacions són únicament unidireccionals i simplement publiquen enllaços a notes de premsa tradicionals. Falta aprofitar totes les oportunitats d’interacció que ens brinden aquests nous canals comunicatius i així establir uns vincles realment propers entre l’empresa i el consumidor.

Pels que volgueu ampliar, aquesta entrada al blog Mashable parla de les 40 marques que millor utilitzen Twitter.

Global o hiperlocal

Internet és sovint el canal que facilita la comunicació realment global. No obstant, sempre he pensat que té un enorme potencial a un nivell local o fins i tot hiperlocal. I és això el que ens proporciona Trendsmap. Es tracta d’una pàgina que geolocalitza les actualitzacions de twitter, situant-les al punt des d’on s’han originat i classificant-les mitjançant paraules clau.

Així, doncs, podem veure en què pensen ara mateix els parisins, els habitants de Londres (al moment que escric aquest post, la keyword més esmentada és “strike“, i efectivament, a The Guardian podem llegir que els treballadors de correus estan de vaga) o fins i tot els americans en el seu conjunt (en aquest moment la paraula amb més repeticions és costume, per la proximitat de Halloween).

Com a utilitat, penso que Trendsmap o altres eines similars poden ser un complement a les tendències que ja ens mostra el propi Twitter, sobretot amb el valor afegit de la geolocalització. Podem observar com un tema, una esdeveniment o una persona és notícia, i fins i tot veure en temps real com les notícies es “contagien”. Ens permet, a més, coneixer les opinions dels usuaris de forma simple i agregada.

Passant al terreny hiperlocal, pot ser útil per veure què està passant al nostre entorn més immediat o fins i tot, per veure què passa a un lloc on viatjarem pròximament. Com qualsevol eina a Internet, el seu valor creix com més usuaris utilitzin assiduament Twitter i com més extesos estiguin geogràficament.

I com a preguntes per reflexionar… Hi ha límits a la hiperlocalització? Hauria d’integrar-se aquesta eina al servei oficial de Twitter? Com podem filtrar les conversacions per eliminar el soroll i quedar-nos amb la informació realment interessant?