Som addictes al “gratis”. Sí, sens dubte, Internet ens està malacostumant a que no haguem de pagar per gairebé res. Hi ha tantes empreses, tantes pàgines web que competeixen pel nostre temps i els nostres ulls que les que són de pagament sembla que no puguin ni competir.
Películes gratuites, llibres gratuits (44 dels 50 llibres de Kindle més venuts a Amazon són gratuits), augments de visites gratuits, jocs gratuits, informació gratuita (el CEO de Digg, Jay Adelson) ha dit aquesta setmana que creu que ningú vol pagar per les notícies). Rupert Murdoch, polemitzador com pocs, es originador de molts rumors: que si s’establiran barreres de pagament per accedir a totes les pàgines de la News Corp., que si deixaran de ser indexades per Google per passar a ser exclusivament indexades per Bing…
L’altre dia, passejant per la Fnac, vaig veure el llibre de Chris Anderson, Free, en la seva versió en paper. Aquest llibre, irònicament, està disponible per descarregar gratuitament (a Scribd, actualment només per a usuaris d’Estats Units). Per què pagar per allò que pots aconseguir gratuitament? Per què comprar un DVD si ens podem baixar la película comòdament, sense sortir de casa?
La inèrcia porta a que el cost, a Internet, tendeixi a zero. Però hi ha costos involucrats a mantenir actius tots aquests productes i serveis gratuits, i no crec que sigui la publicitat la solució per costejar tot aquest embolic. Tampoc crec que els micropagaments siguin el messies esperat, ja que està demostrar que fins i tot els preus símbolics són disuasoris. M’agradaria poder proposar una solució revolucionària, però no puc. Hi seguim pensant.
