El Cas Vocento

Tinc rondant-me pel cap diverses idees sobre les que vull escriure posts (això de ser blogger enganxa!), però les deixaré per més endavant ja que m’agradaria comentar una conferència a la que he pogut assistir avui dins de l’OMExpo Barcelona. Aprofito per formalitzar aquí la meva queixa sobre la pèssima organització de l’esdeveniment, que només permetia accedir al wi-fi a bloggers i ponents. Jo que volia endinsar-me al món del live-blogging…

Tot i que hi ha hagut ponències molt interessants, la que més m’ha cridat l’atenció ha estat la que ha impartit Juan Luis Moreno, el director d’Estratègia a Internet del Grup Vocento. Sé que ja havia parlat sobre la convergència de mitjans, tot i així em sembla interessant complementar el meu post anterior amb un cas pràctic.

Per que ens fem una idea del grup Vocento, a més dels sites dels diaris online (Qué, ABC, el Correo, etc.) té sites de classificats (pisos.com, infoempleo i hoymotor) i un directori generat pels usuaris, 11870.com, que, per cert, és altament recomanable.

La ponència ha començat amb un breu esbòs del panorama comunicatiu i dels canvis que han transcorregut en els últims anys; “abans l’audiència es concentrava al nostre voltant, però ara està tan fragmentada que cal anar-la a buscar”. Què ha fet el grup Vocento per adaptar-se a aquesta nova realitat?

En primer lloc, ha fet un canvi cultural. Han passat del model “t’expliquem” al model “ens expliquem els uns als altres”. Cal destacar que es tracta d’un canvi que no es pot fer de la nit al dia i que, per tant, encara està en procès. Aquest canvi inclou un canvi en el que s’entén com a mitjà, que passa a incloure, entre d’altres, xarxes socials, continguts generats per l’usuari, classificats online, etc.

Moreno destacava una oportunitat i un valor afegit. Per a ell, la oportunitat és competir “en petit” cara als anunciants. Targetitzant més que amb un mitjà generalista com seria un diari, a un portal d’Internet (per dir-ne d’alguna manera) podem afinar els anuncis que mostrem al que busca el públic que visita cada pàgina. I el valor afegit és la credibilitat. La marca dels diaris té encara valors associats, vincles afectius. Té poder de prescripció. ABC no és un suport, és una marca.

Ha funcionat l’estratègia de Vocento? Els números parlen per si sols; és el primer grup de comunicació en audiència online a Espanya i la segona pàgina del top 10 de la IAB amb més creixement de la inversió publicitària a Internet. El mercat, a l’últim semestre mesurat ha minvat un 4% mentre que el grup Vocento ha crescut un 22%. Sens dubte, un cas a seguir de prop!

Media Convergence

What has happened in the last five years can’t even begin to be captured by the word “change”. It is as if the most fundamental laws of the media universe have been overthrown. Jeff Greenfield, CBS

El món ha canviat en l’última dècada, i de manera més acusada als últims cinc anys. Hi ha moltes coses que ara veiem com a normals però que fa cinc anys haguessin estat increíbles, sonades. Qui haguès dit al 2004 que tots passariem hores cada dia interactuant a travès d’una plataforma que agrega tots els nostres amics? No obstant, avui qui no té Facebook (o Tuenti, o MySpace)?

Amb tot el que ha passat als darrers cinc anys, què pot succeïr d’aquí al 2014? És obvi que ens trobem davant un canvi constant, accelerat. Cal que tots aprenem a adaptar-nos-hi; tant l’usuari mitjà com les més grans empreses. Parlem dels mitjans de comunicació:

Technology is shifting the power away from the editors, the publishers, the establishment, the media elite. Now it’s the people who are in control. Rupert Murdoch, News Corp.

És impossible ignorar que la revolució d’Internet ha colpejat els mitjans especialment durament. Qui abans tenia el monopoli de les notícies, el monopoli de les primícies i el monopoli de la credibilitat s’ha vist abocat a un món on les barreres d’entrada són significativament més baixes- qualsevol pot començar un blog i amb una combinació d’habilitat i de sort, convertir-se en un líder d’opinió. Quin és el nou paper dels mitjans? És fa difícil preveure el futur, però crec que hi ha algunes paraules clau: periodistes, funció editorial i fiabilitat.

Periodistes: Són un gran valor afegit i sovint infravalorat dels mitjans de comunicació. La opinió i el context que poden aportar aquests professionals són claus del futur dels mitjans. Crec que és una tendència que podem veure a alguns dels blogs amb més èxit. Perez Hilton, per exemple, ha assolit un gran nombre de lectors gràcies a la seva personalitat transgressora. Per què no fan el mateix els mitjans?

Funció editorial: La gran quantitat de notícies i continguts que es generen cada dia requereixen un filtre. Això pot ser tant un filtre fet per usuaris (pàgines on podem agregar les notícies que ens han semblat interessants, com ara Menéame, StumbleUpon, Digg, etc.) o un filtre editorial (pàgines web o mitjans de comunicació tradicionals que agreguen les notícies que, seguint els criteris periodístics, són interessants). Els mitjans segueixen amb el seu tradicional paper d’agenda-setting. Tenen eines per decidir què és important i encara tenen accés a un públic massiu per donar-hi difusió.

Credibilitat: Els mitjans de comunicació tradicionalment són fiables. Les notícies s’han confirmat amb diverses fonts o testimonis i s’ha fet la recerca adequada per poder assegurar que es tracta de la veritat (més o menys objectiva). Crec que les marques d’informació ja establertes hi tenen un gran actiu: la confiança dels lectors/oients/espectadors. Han de treballar i convertir la credibilitat en la seva reason why.

Per acabar, tinc algunes preguntes sense resposta voltant-me pel cap. A veure si algú me’n pot donar alguna idea. Desapareixeran algun dia els mitjans analògics (premsa, TV, ràdio…)? Quin és el futur dels mitjans de comunicació gratuits (tant les pàgines web de diaris com la televisió online)? Són sostenibles econòmicament? Quin és el futur paper dels blogs? Pendràn més importància o seràn eclipsats per uns mitjans més centrats en Internet?