“Internet està ple de soroll“, “tothom pot parlar però potser ningú escolta” són comentaris que he sentit recentment sobre aquest món virtual en el que estem tots immersos. I és cert que la quantitat de bits que composen això que en diem la xarxa creix exponencialment, i que la quantitat de continguts que entre tots som capaços de crear creix cada dia. Per tant, es fàcil pensar que el que diem no té cap importància, que ningú s’ho llegirà mai o que no tindrà cap tipus de ressó.
Tot i així, estic segura que les empreses monitoritzen què se’n diu a Internet, i que tenen més visió de futur responen als usuaris agraviats que airegen les seves queixes tant a blogs com a serveis de microblogging. La companyia aèria JetBlue, per exemple, mitjançant el seu compte a Twitter, @jetblue, realitza cerques per poder respondre als usuaris que desitgen més informació sobre cancel·lacions, preus, o qualsevol temàtica relacionada amb l’aerolínia. Altres empreses que utilitzen aquest servei de microblogging són Dell (un cas d’èxit digne d’estudi) o Ford amb Scott Monty (un superheroi de les xarxes socials).
Però és innegable que queda molt terreny per avançar. Molts comptes de twitter o pàgines de facebook són simples espais per publicar les notes de premsa. El Gabinet de Premsa de la Moncloa n’és un exemple. Les seves actualitzacions són únicament unidireccionals i simplement publiquen enllaços a notes de premsa tradicionals. Falta aprofitar totes les oportunitats d’interacció que ens brinden aquests nous canals comunicatius i així establir uns vincles realment propers entre l’empresa i el consumidor.
Pels que volgueu ampliar, aquesta entrada al blog Mashable parla de les 40 marques que millor utilitzen Twitter.
