No sé si continuaré escrivint al blog un cop encetat el segon trimestre. Però puc afirmar vehementment que ha estat una experiència molt positiva i que m’agradaria repetir si al futur sorgeix la oportunitat!

Eneko, 20minutos.es

És la millor paraula per descriure la trajectòria que està tenint el Manifest d’Internet que van redactar un seguit de bloggers espanyols fa pocs dies, en resposta a l’anteprojecte de Llei de l’Economia Sostenible, que contempla la possibilitat de que el ministeri de Cultura (o una comissió nomenada pel ministeri) ordeni el tancament de pàgines que comparteixin enllaços a descàrregues “il·legals”.

Juntament amb 221,000 altres blogs i mitjans de comunicació, el publicaré per donar-hi el meu suport.

Manifest en defensa dels drets universals a Internet

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Que aquest tipus d’iniciatives sorgeixin i tinguin èxit són una cara de la moneda molt esperançadora. És penós que existeixi l’anteprojecte de llei però al mateix temps és increíblement esperançador i humà que tantes persones s’hi hagin sumat. És una mostra de l’èxit de la iniciativa que aquest matí el ministeri de Cultura s’hagi reunit amb alguns bloggers i professionals d’Internet. Tot i així, encara queda molt de camí per recòrrer i el seu èxit real només es podrà mesurar amb el temps.

Tot i així, em resulta interessant que el model publicitari més rentable és Google AdWords, un sistema bàsic i senzill. Es clar que és en part tant existós gràcies a l’èxit del cercador, però crec que la simplicitat és un valor que no s’ha de menysprear en cap ocasió. Exemples claríssim d’èxit en són els de Craigslist o Loquo.

La innovació amb l’objectiu d’impactar té, obviament, uns límits. Arribarà (si no ha arribat ja) un punt en el que el nostre cervell no registrarà la publicitat que veiem a les pàgines web que visitem. I doncs, quin és el nostre rol com a publicitaris? Crear anuncis pull, no push. Que els usuaris vulguin veure els nostres anuncis i els cerquin activament.

The problem is not the medium, the problem is the message, and the fact that it is not trusted, not wanted, and not needed.

Eric Clemens, Professor of Operations and Information Management at The Wharton School of the University of Pennsylvania

Películes gratuites, llibres gratuits (44 dels 50 llibres de Kindle més venuts a Amazon són gratuits), augments de visites gratuits, jocs gratuits,  informació gratuita (el CEO de Digg, Jay Adelson) ha dit aquesta setmana que creu que ningú vol pagar per les notícies). Rupert Murdoch, polemitzador com pocs, es originador de molts rumors: que si s’establiran barreres de pagament per accedir a totes les pàgines de la News Corp., que si deixaran de ser indexades per Google per passar a ser exclusivament indexades per Bing…

L’altre dia, passejant per la Fnac, vaig veure el llibre de Chris Anderson, Free, en la seva versió en paper. Aquest llibre, irònicament, està disponible per descarregar gratuitament (a Scribd, actualment només per a usuaris d’Estats Units). Per què pagar per allò que pots aconseguir gratuitament? Per què comprar un DVD si ens podem baixar la película comòdament, sense sortir de casa?

La inèrcia porta a que el cost, a Internet, tendeixi a zero. Però hi ha costos involucrats a mantenir actius tots aquests productes i serveis gratuits, i no crec que sigui la publicitat la solució per costejar tot aquest embolic. Tampoc crec que els micropagaments siguin el messies esperat, ja que està demostrar que fins i tot els preus símbolics són disuasoris. M’agradaria poder proposar una solució revolucionària, però no puc. Hi seguim pensant.

S’ha establert un hashtag específic, #ebe09, que poden integrar els assistents als seus tweets per indicar que estan relacionats amb l’esdeveniment. Sembla que a la sala on es realitzen les conferències hi ha pantalles dedicades a mostrar els tweets actualitzats i fomentar el diàleg entorn al que estan exposant els ponents.

Com tot en aquesta vida, això té el seu costat negatiu i el seu costat positiu. Cal dir que molts dels tweets son buits de significat, irrelevants, o simplement anecdòtics. També que hi ha un volum gens menyspreable de tweets per minut, i que es fa impossible llegir-los tots amb atenció. Per l’altra banda, és gairebé increïble l’abast al qual poden aspirar esdeveniments d’aquest tipus. Fins fa ben poc, només arribaven als que hi estaven físicament presents, però ara estan oberts a qui hi vulgui estar. Una autèntica revolució.

Per acabar, em quedo amb un comentari de Yolanda Ruiz, una assistent que afirma que ara, per lligar, es pregunta ¿estudias o blogueas?

Tot i així, estic segura que les empreses monitoritzen què se’n diu a Internet, i que tenen més visió de futur responen als usuaris agraviats que airegen les seves queixes tant a blogs com a serveis de microblogging. La companyia aèria JetBlue, per exemple, mitjançant el seu compte a Twitter, @jetblue, realitza cerques per poder respondre als usuaris que desitgen més informació sobre cancel·lacions, preus, o qualsevol temàtica relacionada amb l’aerolínia. Altres empreses que utilitzen aquest servei de microblogging són Dell (un cas d’èxit digne d’estudi) o Ford amb Scott Monty (un superheroi de les xarxes socials).

Però és innegable que queda molt terreny per avançar. Molts comptes de twitter o pàgines de facebook són simples espais per publicar les notes de premsa. El Gabinet de Premsa de la Moncloa n’és un exemple. Les seves actualitzacions són únicament unidireccionals i simplement publiquen enllaços a notes de premsa tradicionals. Falta aprofitar totes les oportunitats d’interacció que ens brinden aquests nous canals comunicatius i així establir uns vincles realment propers entre l’empresa i el consumidor.

Pels que volgueu ampliar, aquesta entrada al blog Mashable parla de les 40 marques que millor utilitzen Twitter.

Zynga, la companyia de jocs per a xarxes socials més exitosa (amb jocs com FarmVille, YoVille o Zynga Poker), segons algunes estimacions, guanya 250 milions de dòlars cada any. Com monetitzen el seus jocs (tots els quals són gratuits)? De tres maneres: en primer lloc a través d’anuncis, després a través de transaccions de béns virtuals i per acabar, amb programes de generació de leads (usuaris interessats en comprar un servei).

Per monetitzar qualsevol joc o startup, cal obtenir un volum significant d’usuaris, ja siguin nous o recurrents. Com aconsegueix FarmVille que juguem més d’un cop, que hi juguem dia rere dia? Les claus són la gratificació postposada (un cop plantada una collita, haurem d’esperar un mínim de dues hores i un màxim de tres dies per poder recollir-la i guanyar diners), fomentant els regals entre usuaris (per afegir-hi viralitat) i demanant constantment que publiquem notícies sobre el joc al nostre mur.

FarmVille atreu 11 milions d’usuaris cada dia, i creix a un ritme exponencial, amb 1 milió d’usuaris nous cada setmana.

Entrant al terreny de la publicitat, durant la setmana passada i coincidint amb la celebració de Halloween, es podien comprar Carbasses i altres decoracions característiques. Durant aquesta setmana, el que es pot adquirir són marques d’aliens i una vaca alienígena. Les oportunitats per incorporar-hi productes o fins i tot per lligar-ho amb llançaments de películes són infites. I donada la gran popularitat d’aquests jocs així com la repetició diària de la visita, podem aconseguir arribar al nostre públic objectiu per un nou canal.

Tot i que hi ha hagut ponències molt interessants, la que més m’ha cridat l’atenció ha estat la que ha impartit Juan Luis Moreno, el director d’Estratègia a Internet del Grup Vocento. Sé que ja havia parlat sobre la convergència de mitjans, tot i així em sembla interessant complementar el meu post anterior amb un cas pràctic.

Per que ens fem una idea del grup Vocento, a més dels sites dels diaris online (Qué, ABC, el Correo, etc.) té sites de classificats (pisos.com, infoempleo i hoymotor) i un directori generat pels usuaris, 11870.com, que, per cert, és altament recomanable.

La ponència ha començat amb un breu esbòs del panorama comunicatiu i dels canvis que han transcorregut en els últims anys; “abans l’audiència es concentrava al nostre voltant, però ara està tan fragmentada que cal anar-la a buscar”. Què ha fet el grup Vocento per adaptar-se a aquesta nova realitat?

En primer lloc, ha fet un canvi cultural. Han passat del model “t’expliquem” al model “ens expliquem els uns als altres”. Cal destacar que es tracta d’un canvi que no es pot fer de la nit al dia i que, per tant, encara està en procès. Aquest canvi inclou un canvi en el que s’entén com a mitjà, que passa a incloure, entre d’altres, xarxes socials, continguts generats per l’usuari, classificats online, etc.

Moreno destacava una oportunitat i un valor afegit. Per a ell, la oportunitat és competir “en petit” cara als anunciants. Targetitzant més que amb un mitjà generalista com seria un diari, a un portal d’Internet (per dir-ne d’alguna manera) podem afinar els anuncis que mostrem al que busca el públic que visita cada pàgina. I el valor afegit és la credibilitat. La marca dels diaris té encara valors associats, vincles afectius. Té poder de prescripció. ABC no és un suport, és una marca.

Ha funcionat l’estratègia de Vocento? Els números parlen per si sols; és el primer grup de comunicació en audiència online a Espanya i la segona pàgina del top 10 de la IAB amb més creixement de la inversió publicitària a Internet. El mercat, a l’últim semestre mesurat ha minvat un 4% mentre que el grup Vocento ha crescut un 22%. Sens dubte, un cas a seguir de prop!