El fenòmen Farmville

És temptador afirmar que les aplicacions de Facebook són una pèrdua de temps. Que tenir una granja virtual és infantil o que es tracta d’un joc per a frikis que mai surten de casa. Però no ens hem d’oblidar de mirar l’altra cara de la moneda; es tracta de jocs fins a cert punt addictius que mouen quantitats gens menyspreables de diners.

Zynga, la companyia de jocs per a xarxes socials més exitosa (amb jocs com FarmVille, YoVille o Zynga Poker), segons algunes estimacions, guanya 250 milions de dòlars cada any. Com monetitzen el seus jocs (tots els quals són gratuits)? De tres maneres: en primer lloc a través d’anuncis, després a través de transaccions de béns virtuals i per acabar, amb programes de generació de leads (usuaris interessats en comprar un servei).

Per monetitzar qualsevol joc o startup, cal obtenir un volum significant d’usuaris, ja siguin nous o recurrents. Com aconsegueix FarmVille que juguem més d’un cop, que hi juguem dia rere dia? Les claus són la gratificació postposada (un cop plantada una collita, haurem d’esperar un mínim de dues hores i un màxim de tres dies per poder recollir-la i guanyar diners), fomentant els regals entre usuaris (per afegir-hi viralitat) i demanant constantment que publiquem notícies sobre el joc al nostre mur.

FarmVille atreu 11 milions d’usuaris cada dia, i creix a un ritme exponencial, amb 1 milió d’usuaris nous cada setmana.

Entrant al terreny de la publicitat, durant la setmana passada i coincidint amb la celebració de Halloween, es podien comprar Carbasses i altres decoracions característiques. Durant aquesta setmana, el que es pot adquirir són marques d’aliens i una vaca alienígena. Les oportunitats per incorporar-hi productes o fins i tot per lligar-ho amb llançaments de películes són infites. I donada la gran popularitat d’aquests jocs així com la repetició diària de la visita, podem aconseguir arribar al nostre públic objectiu per un nou canal.

Global o hiperlocal

Internet és sovint el canal que facilita la comunicació realment global. No obstant, sempre he pensat que té un enorme potencial a un nivell local o fins i tot hiperlocal. I és això el que ens proporciona Trendsmap. Es tracta d’una pàgina que geolocalitza les actualitzacions de twitter, situant-les al punt des d’on s’han originat i classificant-les mitjançant paraules clau.

Així, doncs, podem veure en què pensen ara mateix els parisins, els habitants de Londres (al moment que escric aquest post, la keyword més esmentada és “strike“, i efectivament, a The Guardian podem llegir que els treballadors de correus estan de vaga) o fins i tot els americans en el seu conjunt (en aquest moment la paraula amb més repeticions és costume, per la proximitat de Halloween).

Com a utilitat, penso que Trendsmap o altres eines similars poden ser un complement a les tendències que ja ens mostra el propi Twitter, sobretot amb el valor afegit de la geolocalització. Podem observar com un tema, una esdeveniment o una persona és notícia, i fins i tot veure en temps real com les notícies es “contagien”. Ens permet, a més, coneixer les opinions dels usuaris de forma simple i agregada.

Passant al terreny hiperlocal, pot ser útil per veure què està passant al nostre entorn més immediat o fins i tot, per veure què passa a un lloc on viatjarem pròximament. Com qualsevol eina a Internet, el seu valor creix com més usuaris utilitzin assiduament Twitter i com més extesos estiguin geogràficament.

I com a preguntes per reflexionar… Hi ha límits a la hiperlocalització? Hauria d’integrar-se aquesta eina al servei oficial de Twitter? Com podem filtrar les conversacions per eliminar el soroll i quedar-nos amb la informació realment interessant?

Quant costa Spotify?

Acabo de llegir un article molt interessant a The Guardian, sobre els costos d’operació de Spotify.

De moment i pendents alguns càlculs addicionals, la conclusió que se’n extreu és que Spotify no és rentable. El 70% de les seves despeses es destinen a llicències per a discogràfiques i el 98% dels usuaris utilitza el servei gratuit. Per això, l’estratègia comercial que segueixen actualment és de convertir aquests usuaris freemium en usuaris Premium. Com es fa això? Afegint més funcionalitats per als clients; com ara poder descarregar-se algunes de les cançons per escoltar offline.

Relacionat: Una comparació entre Napster i Spotify