Innovació

Cada dia sorgeixen noves maneres d’atraure la nostra atenció, d’aconseguir que mirem un missatge publicitari i quedi registrat a la nostra ment. A pàgines com EyeBlaster o AdLinkMedia, són milers els nous formats d’anuncis dissenyats per impactar a qualsevol preu.

Tot i així, em resulta interessant que el model publicitari més rentable és Google AdWords, un sistema bàsic i senzill. Es clar que és en part tant existós gràcies a l’èxit del cercador, però crec que la simplicitat és un valor que no s’ha de menysprear en cap ocasió. Exemples claríssim d’èxit en són els de Craigslist o Loquo.

La innovació amb l’objectiu d’impactar té, obviament, uns límits. Arribarà (si no ha arribat ja) un punt en el que el nostre cervell no registrarà la publicitat que veiem a les pàgines web que visitem. I doncs, quin és el nostre rol com a publicitaris? Crear anuncis pull, no push. Que els usuaris vulguin veure els nostres anuncis i els cerquin activament.

The problem is not the medium, the problem is the message, and the fact that it is not trusted, not wanted, and not needed.

Eric Clemens, Professor of Operations and Information Management at The Wharton School of the University of Pennsylvania

Gratis

Som addictes al “gratis”. Sí, sens dubte, Internet ens està malacostumant a que no haguem de pagar per gairebé res. Hi ha tantes empreses, tantes pàgines web que competeixen pel nostre temps i els nostres ulls que les que són de pagament sembla que no puguin ni competir.

Películes gratuites, llibres gratuits (44 dels 50 llibres de Kindle més venuts a Amazon són gratuits), augments de visites gratuits, jocs gratuits,  informació gratuita (el CEO de Digg, Jay Adelson) ha dit aquesta setmana que creu que ningú vol pagar per les notícies). Rupert Murdoch, polemitzador com pocs, es originador de molts rumors: que si s’establiran barreres de pagament per accedir a totes les pàgines de la News Corp., que si deixaran de ser indexades per Google per passar a ser exclusivament indexades per Bing…

L’altre dia, passejant per la Fnac, vaig veure el llibre de Chris Anderson, Free, en la seva versió en paper. Aquest llibre, irònicament, està disponible per descarregar gratuitament (a Scribd, actualment només per a usuaris d’Estats Units). Per què pagar per allò que pots aconseguir gratuitament? Per què comprar un DVD si ens podem baixar la película comòdament, sense sortir de casa?

La inèrcia porta a que el cost, a Internet, tendeixi a zero. Però hi ha costos involucrats a mantenir actius tots aquests productes i serveis gratuits, i no crec que sigui la publicitat la solució per costejar tot aquest embolic. Tampoc crec que els micropagaments siguin el messies esperat, ja que està demostrar que fins i tot els preus símbolics són disuasoris. M’agradaria poder proposar una solució revolucionària, però no puc. Hi seguim pensant.

Esdeveniments en estèreo

Malauradament no he pogut assistir a l’edició 2009 del Drac Novell, ja que la grip té molt mala llet i m’ha enxampat al pitjor moment possible. No obstant, i mirant la part asolellada del núvol, treballant des de casa he pogut seguir l’Eventoblog 2009 molt de prop. Perquè sí, és possible seguir una conferència que es realitza a l’altra punta del nostre país, a Sevilla. Vaig seguir amb especial interès la de David Karp, fundador de tumblr.

S’ha establert un hashtag específic, #ebe09, que poden integrar els assistents als seus tweets per indicar que estan relacionats amb l’esdeveniment. Sembla que a la sala on es realitzen les conferències hi ha pantalles dedicades a mostrar els tweets actualitzats i fomentar el diàleg entorn al que estan exposant els ponents.

Com tot en aquesta vida, això té el seu costat negatiu i el seu costat positiu. Cal dir que molts dels tweets son buits de significat, irrelevants, o simplement anecdòtics. També que hi ha un volum gens menyspreable de tweets per minut, i que es fa impossible llegir-los tots amb atenció. Per l’altra banda, és gairebé increïble l’abast al qual poden aspirar esdeveniments d’aquest tipus. Fins fa ben poc, només arribaven als que hi estaven físicament presents, però ara estan oberts a qui hi vulgui estar. Una autèntica revolució.

Per acabar, em quedo amb un comentari de Yolanda Ruiz, una assistent que afirma que ara, per lligar, es pregunta ¿estudias o blogueas?

Hi ha algú allà fora?

“Internet està ple de soroll“, “tothom pot parlar però potser ningú escolta” són comentaris que he sentit recentment sobre aquest món virtual en el que estem tots immersos. I és cert que la quantitat de bits que composen això que en diem la xarxa creix exponencialment, i que la quantitat de continguts que entre tots som capaços de crear creix cada dia. Per tant, es fàcil pensar que el que diem no té cap importància, que ningú s’ho llegirà mai o que no tindrà cap tipus de ressó.

Tot i així, estic segura que les empreses monitoritzen què se’n diu a Internet, i que tenen més visió de futur responen als usuaris agraviats que airegen les seves queixes tant a blogs com a serveis de microblogging. La companyia aèria JetBlue, per exemple, mitjançant el seu compte a Twitter, @jetblue, realitza cerques per poder respondre als usuaris que desitgen més informació sobre cancel·lacions, preus, o qualsevol temàtica relacionada amb l’aerolínia. Altres empreses que utilitzen aquest servei de microblogging són Dell (un cas d’èxit digne d’estudi) o Ford amb Scott Monty (un superheroi de les xarxes socials).

Però és innegable que queda molt terreny per avançar. Molts comptes de twitter o pàgines de facebook són simples espais per publicar les notes de premsa. El Gabinet de Premsa de la Moncloa n’és un exemple. Les seves actualitzacions són únicament unidireccionals i simplement publiquen enllaços a notes de premsa tradicionals. Falta aprofitar totes les oportunitats d’interacció que ens brinden aquests nous canals comunicatius i així establir uns vincles realment propers entre l’empresa i el consumidor.

Pels que volgueu ampliar, aquesta entrada al blog Mashable parla de les 40 marques que millor utilitzen Twitter.

El fenòmen Farmville

És temptador afirmar que les aplicacions de Facebook són una pèrdua de temps. Que tenir una granja virtual és infantil o que es tracta d’un joc per a frikis que mai surten de casa. Però no ens hem d’oblidar de mirar l’altra cara de la moneda; es tracta de jocs fins a cert punt addictius que mouen quantitats gens menyspreables de diners.

Zynga, la companyia de jocs per a xarxes socials més exitosa (amb jocs com FarmVille, YoVille o Zynga Poker), segons algunes estimacions, guanya 250 milions de dòlars cada any. Com monetitzen el seus jocs (tots els quals són gratuits)? De tres maneres: en primer lloc a través d’anuncis, després a través de transaccions de béns virtuals i per acabar, amb programes de generació de leads (usuaris interessats en comprar un servei).

Per monetitzar qualsevol joc o startup, cal obtenir un volum significant d’usuaris, ja siguin nous o recurrents. Com aconsegueix FarmVille que juguem més d’un cop, que hi juguem dia rere dia? Les claus són la gratificació postposada (un cop plantada una collita, haurem d’esperar un mínim de dues hores i un màxim de tres dies per poder recollir-la i guanyar diners), fomentant els regals entre usuaris (per afegir-hi viralitat) i demanant constantment que publiquem notícies sobre el joc al nostre mur.

FarmVille atreu 11 milions d’usuaris cada dia, i creix a un ritme exponencial, amb 1 milió d’usuaris nous cada setmana.

Entrant al terreny de la publicitat, durant la setmana passada i coincidint amb la celebració de Halloween, es podien comprar Carbasses i altres decoracions característiques. Durant aquesta setmana, el que es pot adquirir són marques d’aliens i una vaca alienígena. Les oportunitats per incorporar-hi productes o fins i tot per lligar-ho amb llançaments de películes són infites. I donada la gran popularitat d’aquests jocs així com la repetició diària de la visita, podem aconseguir arribar al nostre públic objectiu per un nou canal.

El Cas Vocento

Tinc rondant-me pel cap diverses idees sobre les que vull escriure posts (això de ser blogger enganxa!), però les deixaré per més endavant ja que m’agradaria comentar una conferència a la que he pogut assistir avui dins de l’OMExpo Barcelona. Aprofito per formalitzar aquí la meva queixa sobre la pèssima organització de l’esdeveniment, que només permetia accedir al wi-fi a bloggers i ponents. Jo que volia endinsar-me al món del live-blogging…

Tot i que hi ha hagut ponències molt interessants, la que més m’ha cridat l’atenció ha estat la que ha impartit Juan Luis Moreno, el director d’Estratègia a Internet del Grup Vocento. Sé que ja havia parlat sobre la convergència de mitjans, tot i així em sembla interessant complementar el meu post anterior amb un cas pràctic.

Per que ens fem una idea del grup Vocento, a més dels sites dels diaris online (Qué, ABC, el Correo, etc.) té sites de classificats (pisos.com, infoempleo i hoymotor) i un directori generat pels usuaris, 11870.com, que, per cert, és altament recomanable.

La ponència ha començat amb un breu esbòs del panorama comunicatiu i dels canvis que han transcorregut en els últims anys; “abans l’audiència es concentrava al nostre voltant, però ara està tan fragmentada que cal anar-la a buscar”. Què ha fet el grup Vocento per adaptar-se a aquesta nova realitat?

En primer lloc, ha fet un canvi cultural. Han passat del model “t’expliquem” al model “ens expliquem els uns als altres”. Cal destacar que es tracta d’un canvi que no es pot fer de la nit al dia i que, per tant, encara està en procès. Aquest canvi inclou un canvi en el que s’entén com a mitjà, que passa a incloure, entre d’altres, xarxes socials, continguts generats per l’usuari, classificats online, etc.

Moreno destacava una oportunitat i un valor afegit. Per a ell, la oportunitat és competir “en petit” cara als anunciants. Targetitzant més que amb un mitjà generalista com seria un diari, a un portal d’Internet (per dir-ne d’alguna manera) podem afinar els anuncis que mostrem al que busca el públic que visita cada pàgina. I el valor afegit és la credibilitat. La marca dels diaris té encara valors associats, vincles afectius. Té poder de prescripció. ABC no és un suport, és una marca.

Ha funcionat l’estratègia de Vocento? Els números parlen per si sols; és el primer grup de comunicació en audiència online a Espanya i la segona pàgina del top 10 de la IAB amb més creixement de la inversió publicitària a Internet. El mercat, a l’últim semestre mesurat ha minvat un 4% mentre que el grup Vocento ha crescut un 22%. Sens dubte, un cas a seguir de prop!

Any sufficiently advanced technology is indistinguishable from magic.

Arthur C. Clarke

Global o hiperlocal

Internet és sovint el canal que facilita la comunicació realment global. No obstant, sempre he pensat que té un enorme potencial a un nivell local o fins i tot hiperlocal. I és això el que ens proporciona Trendsmap. Es tracta d’una pàgina que geolocalitza les actualitzacions de twitter, situant-les al punt des d’on s’han originat i classificant-les mitjançant paraules clau.

Així, doncs, podem veure en què pensen ara mateix els parisins, els habitants de Londres (al moment que escric aquest post, la keyword més esmentada és “strike“, i efectivament, a The Guardian podem llegir que els treballadors de correus estan de vaga) o fins i tot els americans en el seu conjunt (en aquest moment la paraula amb més repeticions és costume, per la proximitat de Halloween).

Com a utilitat, penso que Trendsmap o altres eines similars poden ser un complement a les tendències que ja ens mostra el propi Twitter, sobretot amb el valor afegit de la geolocalització. Podem observar com un tema, una esdeveniment o una persona és notícia, i fins i tot veure en temps real com les notícies es “contagien”. Ens permet, a més, coneixer les opinions dels usuaris de forma simple i agregada.

Passant al terreny hiperlocal, pot ser útil per veure què està passant al nostre entorn més immediat o fins i tot, per veure què passa a un lloc on viatjarem pròximament. Com qualsevol eina a Internet, el seu valor creix com més usuaris utilitzin assiduament Twitter i com més extesos estiguin geogràficament.

I com a preguntes per reflexionar… Hi ha límits a la hiperlocalització? Hauria d’integrar-se aquesta eina al servei oficial de Twitter? Com podem filtrar les conversacions per eliminar el soroll i quedar-nos amb la informació realment interessant?

Infallibilitat

Avui vull parlar d’infallibilitat. A vegades pensem que Internet és tan gran que és invencible (too big to fail, com dirien els de Lehman Brothers). Sentim o diem afirmacions com que Internet és la màquina més gran del món, i que ha estat en continua operació des de la seva creació. No ho disputo, tot i així, crec que aquest excés de confiança ens pot portar problemes.

Com a mostra, dos exemples ben diferents.

A la nit del 12 d’Octubre, tots els dominis .se van quedar bloquejats accidentalment per un error de manteniment per part de la institució de manteniment: Stiftelsen för internetinfrastruktur. Com a consequència, totes les adreces d’Internet acabades en .se (el domini suec) van ser inaccessibles durant aproximadament 30 minuts.

El segon exemple prové d’una notícia que vaig llegir fa poc al Consumerist. En poques paraules, l’aerolínia Delta (una de les companyies aeries més grans a Estats Units) ha deixat de tenir número de telèfon. Un usuari que vulgui contactar amb atenció al client ho haurà de fer forçosament a través de l’email- sense garantia de resposta.

No em malinterpreteu, jo crec que Internet i tot el que comporta és un gran avenç per a la humanitat, i que contribuirà a enriquir les nostres vides. Tot i així, no n’hem de fer un gra massa i creure que és la solució per a tots els problemes que tenim, o que és invencible. Internet és una eina creada pels humans i per als humans i per tant, només és tan infallible com ho som nosaltres. No ens n’oblidem.

Adaptar-se o morir

El govern dels Estats Units ha creat el seu propi escurçador d’URLs, i em sembla una notícia molt esperançadora, així com un exemple a seguir. Totes les institucions, sense excepció, tenen el deure de mantenir-se al dia, d’avançar tecnològicament al mateix ritme que els seus usuaris i adaptar-s’hi constantment.

Per garantir la seguretat dels enllaços escurçats, només poden utilitzar aquest servei usuaris registrats, i per registrar-se és necessària una adreça d’email acabada en .gov, .si.edu o .mil (dominis exclusivament institucionals).